ANDREA CAMILLERI

Cada quinze dies les noies de la pensió Eva són substituïdes per una remesa nova, i al ritme d’aquesta successió de dones de l’ofici, el jovent de Vigata va obrint els ulls als misteris del món. Però no només als de la carn. Amb la imminència de la guerra mundial, en Nenè, en Ciccio i en Jacolino passen de la descoberta de l’amor a la de la mort...

Sense títol perquè a l'hora de tractar amb humana pietat el cas d'un assassinat i un supervivent amb un futur més negre que el carbó val més entrar en la història amb peus de plom. Perquè si s'evita de jutjar i es deixa que la feta parli per ella mateixa, la història es presenta sota una llum més clara. En el transcurs d’una ràtzia l’abril de ...

Fa una calor tòrrida, asfixiant, un sol implacable: és la foguerada del mes més calorós de l'estiu sicilià. Però no només és qüestió de la xafogor: al comissari Montalbano també l'abrusen l'ardor i la passió. Som en ple mes d'agost, en Mimí Augello ha hagut d'anticipar les vacances i en Montalbano està obligat a quedar-se a Vigata. Acompanyada d...

Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tu amb la vellesa incipient, i mentre comença a conviure amb el rellotge biològic de la mort, vet aquí que el destí li planta dues dones davant. Una, extrovertida i descaradament sensual; l'altra, secreta i d'ardors morbosos, capaç d'enfrontar-se a tot i d'amagar-h...

«MÀFIA: A cap noteta d’en Provenzano hi ha el més mínim rastre d’aquesta paraula.» Ara fa pocs anys, la detenció del capo mafiós Bernardo Provenzano va representar la fi del poder dels corleonesos al si de l'anomenada «empresa més rendible d'Itàlia». Però lluny del glamur d’una imatge cinematogràfica, la personalitat de l'últim “capo...

En aquest nou cas -el més marí fins ara de tots els de Montalbano-, el lector se sorprendrà pel canvi que s'ha produït en el comissari sicilià, com si l'autor s'hagués proposat remoure-li intensament els sentiments. Un matí es troba al port de Vigata un bot pneumàtic amb el cadàver desfi gurat d'un home. L'ha apropat fins al port un vaixell de l...

«Com el cavall d'en Perot, que camina molt i avança poc... » Al comissari Montalbano, li passa una cosa que no li havia passat mai: li vénen al cap refranys relacionats amb cavalls. És culpa del cas que té entre mans o més aviat es deu a l'agradable vetllada passada amb la Rachele? A més, l'ombra de la màfia es fa més present que mai... Després ...