FRANCESC TORRALBA

Mentre espera l’arribada d’un nou fill, un pare expressa les il•lusions i les incerteses que li desperta aquesta experiència que no es pot comparar a cap altra. Són cartes que expliquen sentiments i vivències molt fondes. Parlen d’allò que és essencial, del que, generalment, mai no parlem pares i fills.

LA TERNURA NO ES UNA COSA NI UN OBJETO. EVOCA UN TIPO DE VÍNCULO. ENTRE UN PADRE Y UN HIJO, ENTRE DOS PERSONAS MAYORES SENTADAS EN UN PARQUE, QUIEN SABE SI ENTRE UN MONITOR Y UN INTERNO EN UN HOSPITAL PSIQUIÁTRICO. MUY BIEN REPRESENTADA EN LAS ESCENAS DE LA PINTURA Y LA ESCULTURA, LA TERNURA CONSTITUYE UN VÍNCULO MUY FRÁGIL, PERO TAMBIÉN SE CON...

El perdón nunca es una casualidad. Tampoco es una necesidad de la naturaleza, ni una fatalidad histórica. Es, en cualquier caso, un acto humano, una expresión de la más profunda libertad, una manifestación de la creatividad. El perdón nunca se hace de manera instintiva o mecánica. Es la consecuencia de un esfuerzo, de un acto voluntario después...

Todavía no ha sido valorado

Ens agrada molt parlar, però ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar. Sense saber per quina raó, volem estar al seu costat. Vivim tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior ens impulsa a cridar més. D'aquí naixen les incomprensions, les friccions i els malentesos. Escoltar és acollir l'altre i aquest és el pri...

Algunes categories ètiques del segle XX s’han transformat radicalment i altres han perdut el seu significat originari. A l’albada d’aquest nou segle, és essencial repensar de nou els grans conceptes de l’ètica i fonamentar-los en la rica tradició occidental. Salvar els mots és un deure que ens pot preservar de la caiguda en la barbàrie. Aprendre...

La tendresa no és una cosa ni un objecte. Evoca un tipus de vincle. Entre el pare i el fill, entre dos vellets asseguts en un parc, qui sap si també un monitor i un intern a l’interior d’un hospital psiquiàtric. Molt ben representada en les escenes de la pintura i l’escultura, la tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converte...

Hem de reconèixer, d’entrada, que l’esforç no sedueix. Tendim a evitar-lo si podem aconseguir els nostres objectius sense desgastar-nos. Però, l’esforç és necessari, continua sent imprescindible. Molts cops sol·licitem ajuda als altres abans de fer un esforç personal., i això ens fa depenents, immadurs i sense autonomia personal. L’esforç és sem...

Admirem les persones que tenen paciencia. Podem imitar-les. Com ho fan, com dominen la seva agressivitat, de quina manera canalitzen els seus mals moments. Podem tractar de descobrir quin és el seu secret i com s’ho fan per alimentar-lo i fer-lo real. La paciencia és un bé que no anul·la la nostra propia personalitat, sinó que la desplega més ha...

La sobrietat és una virtut que ens faculta per donar a les coses el seu just valor i gestionar adequadament els nostres apetits, establint, en tot moment, un límit entre el que és raonable i el que és immoderat. És una regulació de la facultat de desitjar. No és la negació del desig, ni el refús a tot anhel. És el control de la facultat de desit...